dissabte, 17 de juny de 2017

Servei Comunitari: final de projecte


Dins del programa  d'actes de la festa de final de curs 2016-2017, ahir 16 de juny, en un entorn immillorable, vam fer l'entrega de diplomes a tots els alumnes de 4t d'ESO que  han estat pioners en aquest nou projecte que ha engegat la SES.

Els donem la nostra més sincera i afectuosa enhorabona, per la feina feta però sobretot per l'empenta i per la il·lusió que hi han posat.

divendres, 7 d’abril de 2017

Últim dia a l'escola Josep Masclans


La Laura Cendrero està contenta i agraïda:

Vam decorar unes oueres amb pintura de color verd, blau, vermell, taronja, i groc. Per poder realitzar una activitat de tres en ralla. Per a mi el més graciós va ser que els nens jugaven molt amb la pintura, literalment. Fins i tot un nen va arribar a pintar-se el cabell de pintura taronja. Mare meva... va ser un "desmadre" però ens vam riure moltísim! Cada vegada els agafava més de carinyo!

(...) És l'últim dia! No m'ho puc creure... ja els estic trobant a faltar als meus nens... Com es l'últim dia vam jugar amb ells, als animals, a les cuinetes, als cotxes, a les construccions de lego, construccions de fusta, ... inclòs a trucar-nos per telèfon! Va ser com tornar a la infància. El lloc on més estona vaig passar va a ser a la cuineta, i als telèfons, perquè quan era petita sempre jugava a això i ara que hi torno a jugar és com ser un d'ells, és a dir, com si tornès a tenir 5 anys! No pensava que amb nens de 3 a 5 anys m'ho passaria tant bé! A part vam sortir al pati p3 p4 i p5, i vam cantar moltes cançons per acomiadar-nos. I ens van donar un regal molt significatiu, dos fotos plastificades de nosaltres amb els nens. Estic molt agraïda d'aquest regal! M'ho guardaré per sempre!

Mentre els nen feien dibuixos i figures de plastilina (el que més "m'entusiasmava" era un castell gran de plastilina), l'Andrea i jo vam enganxar els pètals a una base de cartolina, per formar flors de colors vermell i rosa. Encara que no ho sembli a l'Andrea i a mi ens va costar! teníem por de si la Isabel pensaria que som pitjors a les manualitats que els nens! Ens vam riure molt sobretot perquè els nens ens conten històries de la seva vida, i m'encanta perquè ens van agafar molta confiança, estic super contenta amb ells!